Madre Luna
Luna de mis antepasados radiante cómo el anillo de aquellas bellas promesas,
percibes tu mi profundo sentimiento: en los ojos más bellos, en la huella de
otros tiempos.
Guardiana de la noche tu caminar es tan lento tras el brillar del sol, pero con el
tiempo se hallarán y se amarán; noche sitibundo y sangrienta, he de cubrir con
lienzos rojos.
Blanca es tu esplendor como aquellos aretes lunares esbeltas en mujeres
P’urhepechas: mujeres delicadas cuál flor blanca en los cerros más grandes,
ahí donde brilla la luz del ocaso.
Plata es tu piel o luna creciente, figura perfecta y feraz, siembro mi semilla:
fertilidad a mi tierra, florecer de la vida. Se eleva súplica.
Madre astrífera miles de estrellas te rodean; estrellas resplandecientes, cúmulo
de mis sueños, reflejados al mirar de tu belleza, ahí donde alumbras de noche
como si fuera de día.
Naná kutsï
Ióntki anapu Naná kutsï mereasïnkari eska ma uirhipiti sési jásï allatsperakueri,
xitamarhasïnkari juchiti p’ikualigüikuechani: sési jarhati eskuecharhu, jiniant´ki
anapu nitamakuecha.
Kuat’pirhi churikua anapu, enka tsitakuarhu xanharhajka Tatá Jurhíateri t’inskua
chúnkumaparhini; nitamakuarhu exejperhantaakatsï ka úembiaakatsi, churikua
enka Naná kutsïri anhantani janhaajka, opchakuerhaaka takusï charhapiti ma
jinkoni.
Urapiti jindesti ch’iti t’inskua eska ima tirhindikuecha enka uarhiiti p’orheecha
kasïperhajka, uarhiiticha erhatanskata eska xate tsïtsïki k’eri juatecha isï anapu,
jima enka t’inskani jarhajka Tatá Jurhíata inchatirhu anapu.
Tellapitiri jindesti ch’iti jatanharikua Naná kutsï terhunchiti, uirhipiti jakuarha,
jukskasïnka juchiti ikarhakua: konperata echeriarhu ka tsipanskua tsipikueri.
Karhanchesï juchiti komarhikua.
Naná kutsï jukari tsimani irepita ka tembini ekuatsi joskuechaksï uirhiperhasï;
joskuecha enka kanekua sési merekutajka, isï eska xani uani juchiti
tsanharikuecha xarhatirhu, ch’iti sesanharhikua isï t’inskani jarhajka eska
jurhíatikua.
Comments
Horacio Cuauhtémoc Zalapa Martinez
Hermosa poes